El Front d’Estudiants per la Universitat Pública ha iniciat una campanya de solidaritat davant les amenaces del Rectorat de la Universitat Jaume I d’obrir expedients disciplinaris als seus militants, i fins i tot arribar-los a expulsar de la universitat, per l’organització de l’acte “Música combativa: una història de repressió”, que va ser censurat. Si vols mostrar el teu recolzament envia’ns un vídeo de menys de 20” incloent la consigna “Jo també faig Front, per la llibertat d’expressió”. Noms coneguts com el Nega, de los Chikos del Maíz, o el diputat David Fernàndez ja ens han traslladat el seu recolzament. Però també volem el teu, estudiant de la UJI, perquè tu vas fer possible la realització d’eixe acte.
Així, per tal de desmentir les fal·làcies, totalment intencionades, que està llançant la premsa durant aquests dies per tal de criminalitzar-nos, ací teniu totes i tots la cronologia dels fets ocorreguts:
MÚSICA COMBATIVA: CRONOLOGIA DE LA CENSURA
1. L'òrgan estudiantil de l'UJI encarregat d'organitzar la Setmana de Benvinguda convida uns cantants de lletres polítiques i compromeses a fer una conferència sobre música combativa i les traves que tenen a l'hora d'actuar, al voltant de la llibertat d'expressió musical al nostre país.
2. Organitzacions polítiques dretanes i reaccionàries locals denuncien que un dels músics ha sigut condemnat en el passat per uns fets que no tenen res a veure amb la conferència, a pesar del fet que fa anys que ha acomplert la pena i els seus drets civils ja han sigut plenament restituïts i que, en conseqüència, és tan lliure de passejar, conferenciar o dissertar sobre un tema com qualsevol altre ciutadà, també en un espai de llibertat, debat i reflexió com és la universitat.
3. La premsa provincial, en uns articles que deixen prou a desitjar quant a qualitat i rigor periodístic, es fan ressò d'una forma sensacionalista de les crítiques de la dreta. El Rectorat, molt preocupat per la imatge que li dóna la premsa, essent cohibit i interpel·lat per ella, reconeix de primeres la llibertat d'expressió i la impossibilitat de censurar o no permetre un acte com aquest. Així mateix, cap estudiant fa arribar cap queixa o protesta per l'organització de l'acte, la celebració del qual s'havia notificat anteriorment a tot l'estudiantat.
4. El Rectorat, decidit a censurar l'acte i prohibir la taula rodona sobre música combativa, intenta camuflar la prohibició presentant-la com la solució a un conflicte entre les organitzacions estudiantils de l'UJI, espolejant el Rectorat les discrepàncies ideològiques i polítiques entre elles i condicionant la realització de l'acte a un consens entre les associacions, atemptant així contra les competències de l'òrgan estudiantil de l'UJI encarregat d'organitzar la conferència.
5. El Rectorat, argumentant raons de "convivència universitària" suspèn la celebració de l'acte i prohibeix l'entrada dels conferenciants a l'UJI, vulnerant així la llibertat d'expressió, de reunió i de circulació. El Front d'Estudiants, però, decideix dur endavant l'acte i denunciar l'arbitrarietat del Rectorat, argumentant que la seua actuació és més pròpia d'una universitat d'època franquista que de la d'una d'època democràtica. D'aquesta manera, convoca una concentració a l'Àgora per la llibertat d'expressió, durant la qual es donarà una roda de premsa i s'anunciarà l'aula de l'acte, que serà triada entre les moltes aules buides de l'UJI.
6. La nit anterior a l'acte alguns estudiants del FEUP reben un correu amenaçador de part del Rectorat, on s'anuncien mesures disciplinàries als organitzadors. El correu es difón ràpidament per les xarxes socials i la premsa, generant gran indignació. El Rectorat està nerviós perquè no sap com afrontar una situació de desobediència civil on saben que han errat prohibint l'acte.
7. Durant la concentració per la llibertat d'expressió, l'UJI permet que un grupuscle feixista conegut per les seues manifestacions racistes, homòfobes i violentes entre a la universitat, provoque i intimide als estudiants concentrats per la llibertat d'expressió. Els estudiants, però, l'ignoren i realitzen la roda de premsa denunciant l'actuació rectoral i anunciant on es realitzarà la conferència.
8. El FEUP pacta amb una professora l'entrada a l'aula magna d'Humanes, però quan es fa l'hora la porta pareix misteriosament tancada. S'agafa un altra aula completament buida i el públic de la conferència s'hi acomoda. Quan arriba la professora de l'aula, s'acorda pacíficament que trasllade la seua classe a l'aula magna, ja que aquesta continuava buida. La conferència s'ompli de gom a gom i no dóna abast a tot els assistents, una part dels quals s'ha de quedar fora. A continuació té lloc la celebració de la conferència, on els ponents relaten diverses històries referents a les dificultats de tocar que han patit molts músics per les seues lletres polítiques. Es disserta també sobre el paper que han de tindre els músics de cara a la transformació social i sobre les circumstàncies de la pròpia celebració de l'acte.
9. El dia següent la premsa, novament amb faltes de rigor informatiu i pràctiques periodístiques denunciades almenys des de dos observatoris de premsa independents, fa una crònica denigratòria de l'acte, amb verbs altisonants com "invasió de l'aula" i altres recursos sensacionalistes. El Rectorat, molt dependent del que diuen els mitjans i sense saber com afrontar la situació, declara a la premsa que sancionarà greument els estudiants organitzadors de l'acte, en un intent de fer veure que controla una situació on sap que s'ha evidenciat la seua monumental errada a l'hora de prohibir l'acte.
Així, per tal de desmentir les fal·làcies, totalment intencionades, que està llançant la premsa durant aquests dies per tal de criminalitzar-nos, ací teniu totes i tots la cronologia dels fets ocorreguts:
MÚSICA COMBATIVA: CRONOLOGIA DE LA CENSURA
1. L'òrgan estudiantil de l'UJI encarregat d'organitzar la Setmana de Benvinguda convida uns cantants de lletres polítiques i compromeses a fer una conferència sobre música combativa i les traves que tenen a l'hora d'actuar, al voltant de la llibertat d'expressió musical al nostre país.
2. Organitzacions polítiques dretanes i reaccionàries locals denuncien que un dels músics ha sigut condemnat en el passat per uns fets que no tenen res a veure amb la conferència, a pesar del fet que fa anys que ha acomplert la pena i els seus drets civils ja han sigut plenament restituïts i que, en conseqüència, és tan lliure de passejar, conferenciar o dissertar sobre un tema com qualsevol altre ciutadà, també en un espai de llibertat, debat i reflexió com és la universitat.
3. La premsa provincial, en uns articles que deixen prou a desitjar quant a qualitat i rigor periodístic, es fan ressò d'una forma sensacionalista de les crítiques de la dreta. El Rectorat, molt preocupat per la imatge que li dóna la premsa, essent cohibit i interpel·lat per ella, reconeix de primeres la llibertat d'expressió i la impossibilitat de censurar o no permetre un acte com aquest. Així mateix, cap estudiant fa arribar cap queixa o protesta per l'organització de l'acte, la celebració del qual s'havia notificat anteriorment a tot l'estudiantat.
4. El Rectorat, decidit a censurar l'acte i prohibir la taula rodona sobre música combativa, intenta camuflar la prohibició presentant-la com la solució a un conflicte entre les organitzacions estudiantils de l'UJI, espolejant el Rectorat les discrepàncies ideològiques i polítiques entre elles i condicionant la realització de l'acte a un consens entre les associacions, atemptant així contra les competències de l'òrgan estudiantil de l'UJI encarregat d'organitzar la conferència.
5. El Rectorat, argumentant raons de "convivència universitària" suspèn la celebració de l'acte i prohibeix l'entrada dels conferenciants a l'UJI, vulnerant així la llibertat d'expressió, de reunió i de circulació. El Front d'Estudiants, però, decideix dur endavant l'acte i denunciar l'arbitrarietat del Rectorat, argumentant que la seua actuació és més pròpia d'una universitat d'època franquista que de la d'una d'època democràtica. D'aquesta manera, convoca una concentració a l'Àgora per la llibertat d'expressió, durant la qual es donarà una roda de premsa i s'anunciarà l'aula de l'acte, que serà triada entre les moltes aules buides de l'UJI.
6. La nit anterior a l'acte alguns estudiants del FEUP reben un correu amenaçador de part del Rectorat, on s'anuncien mesures disciplinàries als organitzadors. El correu es difón ràpidament per les xarxes socials i la premsa, generant gran indignació. El Rectorat està nerviós perquè no sap com afrontar una situació de desobediència civil on saben que han errat prohibint l'acte.
7. Durant la concentració per la llibertat d'expressió, l'UJI permet que un grupuscle feixista conegut per les seues manifestacions racistes, homòfobes i violentes entre a la universitat, provoque i intimide als estudiants concentrats per la llibertat d'expressió. Els estudiants, però, l'ignoren i realitzen la roda de premsa denunciant l'actuació rectoral i anunciant on es realitzarà la conferència.
8. El FEUP pacta amb una professora l'entrada a l'aula magna d'Humanes, però quan es fa l'hora la porta pareix misteriosament tancada. S'agafa un altra aula completament buida i el públic de la conferència s'hi acomoda. Quan arriba la professora de l'aula, s'acorda pacíficament que trasllade la seua classe a l'aula magna, ja que aquesta continuava buida. La conferència s'ompli de gom a gom i no dóna abast a tot els assistents, una part dels quals s'ha de quedar fora. A continuació té lloc la celebració de la conferència, on els ponents relaten diverses històries referents a les dificultats de tocar que han patit molts músics per les seues lletres polítiques. Es disserta també sobre el paper que han de tindre els músics de cara a la transformació social i sobre les circumstàncies de la pròpia celebració de l'acte.
9. El dia següent la premsa, novament amb faltes de rigor informatiu i pràctiques periodístiques denunciades almenys des de dos observatoris de premsa independents, fa una crònica denigratòria de l'acte, amb verbs altisonants com "invasió de l'aula" i altres recursos sensacionalistes. El Rectorat, molt dependent del que diuen els mitjans i sense saber com afrontar la situació, declara a la premsa que sancionarà greument els estudiants organitzadors de l'acte, en un intent de fer veure que controla una situació on sap que s'ha evidenciat la seua monumental errada a l'hora de prohibir l'acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada